miércoles, 25 de febrero de 2015

De primera

Amics, hi ha equips que per la seva història i afició que es trobin en aquesta segona divisió és un fet merament puntual i passatger i pels clubs modestos com el nostre el dia que ens enfrontem contra ells el vivim d'una altra manera, amb la il.lusió i alegria d'un partit de primera. Així és el Betis i així ho hem viscut aquest cap de setmana.
Dissabte,  un 106 ple de gom a gom, va ser testimoni d'un partit vibrant i emocionant fins a l'últim segon tot i que hem de reconèixer la superioritat de l'equip andalús en molts moments del partit.
Després del partit vam celebrar l'aniversari d'aquest parell de dandis de la penya, en Joan i en Raul, el brindis amb el cava de la penya, el pastís i els regals van ser la cloenda perfecta a una tarda-nit magnífica, a banda del resultat.
Diumenge al migdia vam celebrar "el tercer temps" amb els amics de la Peña Bética Girona-Olot "Manquepierda" a la seva seu situada a la capital de la Garrotxa, el bar La Cabanya, ens van oferir un extraordinari dinar a base d'embotits, "callos", amanides i xoriços de primer i carn a la brasa de segon, tot en un ambient molt festiu on només va faltar una guitarra per acompanyar les veus dels més llençats bètics que treien a passejar el seu "duende" andalús.
El nostre amic Toni Carrera, en Karris, de CatPress, es va apropar un moment a l'acte i ens va fer unes fotos que va publicar en el nou web d'aquesta agència de notícies. Moltíssimes gràcies Toni!
Una bandera de la penya i la ratafía i les galetes del nostre vocal Garu van ser els obsequis amb els quals els hi vam agrair la seva gran acollida, ells van correspondre amb una molt bonica samarreta de la seva penya. ¡Amigos, ya sabeis que esto es sólo el principio de las muchas juergas que nos vamos a correr juntos!.
Per acabar, ara us parlo en primera persona i no m'agradaria ser molt reiteratiu, moltíssimes gràcies a tots per les mostres d'afecte que ens heu fet arribar a mi i a tota la meva família en aquests dies, els rams de flors, els missatges pel face, twitter, whatsapp i telèfon ens han ajudat moltíssim, moltíssimes gràcies de veritat. 
 

viernes, 20 de febrero de 2015

El que no surt als diaris

El passat diumenge vam viure una d'aquelles jornades que donen sentit a ser aficionat al futbol. Desgraciadament, fer amics al voltant de l'esport rei no té el mateix impacte mediàtic que esbatussar-se, però per això estem nosaltres, per explicar-ho.
Abans del partit contra l'Sporting, diversos immortals ens vam reunir a la porta de la graderia visitant amb dues penyes de l'equip asturià arribades des de Gijón (La Gaita i Isma) i una altra vinguda de Barcelona, la Peña Sportinguista Enrique Castro "Quini" de Barcelona. Allà ens vam intercanviar bons desitjos pel que queda de temporada i també alguns regals.
Després del matx, molt igualat amb una part per a cada equip i una clara ocasió final del Girona que ens podia haver donat els tres punts, va ser el torn del dinar de germanor entre aficions al 106. Les penyes vingudes des del Principat van optar per dinar al centre de la ciutat, mentre que la Peña Quini va voler repetir l'experiència d'anteriors trobades.
 
L'ambient, com sempre, va ser ben cordial i carregat d'humor. Les diferències durant els 90 minuts de joc van quedar aparcades per donar pas a la bona relació natural entre dos col·lectius que comparteixen la passió per l'esport rei. Com a expressió d'aquest sentiment, en Jordi, autèntica "alma mater" d'aquesta associació d'sportinguistes de la Ciutat Comtal, ens va fer entrega de la bufanda de la seva penya.
Per part immortal l'obsequi va consistir en una de les nostres noves i flamants banderes. El nostre vocal Josep Garolera, amb l'objectiu de mostrar als nostres convidats els encants de la nostra província, va regalar-los dos productes ben típics de Girona i el seu poble, Santa Coloma de Farners, curosament decorats amb els colors del nostre estimat club.
Una altra activitat ben relacionada amb aquesta i que esperem que desperti algun interès en la premsa per deixar ben clar que al futbol la gent civilitzada i sana és majoria, és el dinar al que la Peña Bética Girona-Olot Manquepierda ens ha convidat a assistir aquest diumenge 22 a la seva seu. Aquesta associació ha nascut recentment i hi hem establert una estreta relació amb ella gràcies al nostre soci Manolo, que compagina el seu gironisme amb un profund amor pel Real Betis. Tothom que hi vulgui assistir ens ho pot comunicar abans de diumenge (preu del menú: 10 €), dia en que veurem el partit del Villamarín en pantalla gegant al 106 a partir de les 20 hores. Us hi esperem a tots per veure un altre partidàs dels blanc-i-vermells!

miércoles, 11 de febrero de 2015

#EmplenemMontilivi

Amics, aquest diumenge hem de tornar una part del deute que tenim els seguidors amb els nostres jugadors, cos tècnic i empleats del club i és que tots els treballadors de l'entitat estan demostrant que hi ha uns valors molt més importants que els econòmics, com són l'orgull i la professionalitat.
És ben cert que amb orgull i professionalitat no es menja i és per això que a part d'omplir Montilivi per demostrar que som una afició de primera i que valorem la feina de tots ells, també contribuirem a eixugar una part del deute econòmic que té el club amb ells.
Volem un Montilivi ple de gom a gom, com estava la nostra seu, el 106, diumenge a la tarda. Més de trenta persones vam xalar de valent amb els nostres, un fet significatiu, la Tita, presidenta de la Peña Sentimiento Blanquiazul del Tenerife, ens deia després del partit que els seguidors locals feia temps que no veien un equip defensar-se tan bé i sense joc brut com el nostre.
Pel diumenge ja tenim el sarau a punt, a les onze hem quedat a l'estadi per fer la foto d'agermanament entre les penyes Isma i la Gaita per part de l'Sporting i nosaltres, aquestes dues penyes han omplert un autocar i faran nit a Barcelona,  després del partit dinaran al Xalaca.
Els que sí dinaran amb nosaltres al 106 són els membres de la Peña Sportinguista Enrique Castro Quini de Barcelona, si voleu compartir una molt bona estona amb ells,  heu de trucar a en Pepe, el preu del menú és de 10 euros. Qui els va conèixer l'any passat suposem que ja teniu ganes de retrobar-vos amb ells.
Bé, per acabar, dir-te que DIUMENGE ET VULL A MONTILIVI!!

miércoles, 4 de febrero de 2015

Forts com roures

Amics, dilluns l'Isi "va passar pel taller" per una operació d'una hèrnia inguinal i ahir a la tarda ja era a casa seva comptant els dies que queden per veure de nou el seu Girona. Després de quasi un any cuidant del seu pare malalt, un cop recuperat el seu progenitor, l'Effah va aparèixer per Montilivi per gaudir d'una nova victòria del seu equip. Els nostres jugadors deixen als rivals amb la sensació que físicament estan molt malament, com per exemple al Racing, sensació produïda per l'empenta dels nostres, ja que com s'ha pogut veure aquesta setmana, a part del nostre triomf, amb la victòria del Rácing al camp del Mirandés queda clar que no són els equips que estan físicament malament sinó que estem en un moment de forma molt dolç.
Moment dolç que no està passant el nostre proper rival, el Tenerife, partit que veurem plegats a la nostra seu, el 106, per això han acomiadat el que fins ara era el seu entrenador l'Álvaro Cervera i l'han substituit per en Raúl Agne a qui desitgem moltíssima sort a partir de dilluns.
Qui també ens hi ha desitjat molta sort ha sigut la Tita, la presidenta de la Peña Sentimiento Blanquiazul, aquest dilluns ens enviava aquesta imatge de la Virgen de la Candelaria per a què tinguéssim tota la fortuna del món per la resta de temporada per poder quedar per sobre dels "canariones". Esperem que el nostre amic Óscar de Las Palmas no s'emprenyi jeje.
Bé, per acabar, dir-vos que estan a punt d'arribar les noves banderes, també estem preparant un seguit d'actes amb les aficions sportinguistes i bétiques, com veieu la penya no s'atura i treballem per arribar als partits amb els rivals directes, l'Sporting i  el Betis, com el que som els blancs-i-vermells, forts com roures.
 

miércoles, 28 de enero de 2015

Vestits de gala

Amics, diumenge vam tornar a viure al 106 una altra tarda gloriosa i és que els nostres jugadors ens estan acostumant a assaborir les mels del triomf una setmana sí i l'altra també. Va ser un partit vibrant, sobretot per les ocasions dels nostres jugadors i el neguit per qué la dita "si perdones, al final ho pagues" es fes realitat, va ser el que va posar emoció, més que el joc del rival.
I ara toca l'Alcorcón, precisament un dels equips que vesteixen la nostra marca, Errea. Sí amics, hem arribat a un acord amb Diagnòstic Sport Girona per a què aquesta marca sigui la que confeccioni tota la roba que un penyista vol lluir amb orgull als camps de futbol.
Si algú vol una dessuadora, polo, jaqueta o samarreta només ha d'anar a la botiga situada a l'Avda. Sant Narcís número 113 de Girona i encarregar el producte, en Tete Lara, responsable de la botiga, li entregarà en menys de quinze dies a un preu molt acurat.
L'avantatge d'aquest acord és que tindrem tot tipus de productes amb el nostre logo sense haver de fer cap desemborsament econòmic per part de la penya.

lunes, 19 de enero de 2015

Jamón, jamón

Amics, igual que fa el club, en pocs dies hem fet servir títols de pel.lícules per explicar el que hem viscut a la penya, en aquesta ocasió només el títol de la pel.lícula de Bigas Luna estrenada l'any 92 té a veure però, no l'argument jeje.
I és que la temporada que estan fent els nostres jugadors és de pel.lícula, dissabte al 106, en un gran ambient, vam viure una altra escena gloriosa dels nostres.
I després del partit també va ser d'Öscar, la San i en You van comprar al matí un perniler per poder tallar l'espatlla que no vam sortejar el dia del Llagostera, en Joan va ser l'encarregat de "tocar el violí" i va treure una exquisida melodia.
La cançó va ser complerta, ja que la lletra va sortir de les cinc ampolles de vi dels Viñedos de Hoz que el seu propietari, el president de la Peña Zaragozista de Basbastro, ens va regalar.
Volem agrair a la San i en You la seva predisposició, sempre són els primers a preocupar-se per a què tot surti bé i el més important, sempre amb un somriure als llavis.
I per acabar, volem fer una forta abraçada a l'afició del Real Murcia i especialment als amics de Murciamaniacos, aquest històric club està molt a prop de la seva desaparició i és que les bajanades dels directius qui finalment les pateixen són els seguidors.