sábado, 4 de julio de 2015

Un congrés de primera

Amics, quan una família viu moments difícils s'estrenyen molt més els llaços que la uneix, podríem dir que és el que hem viscut el cap de setmana passat a Elx, si els congressos anteriors havien estat  extraordinaris, en aquest s'han afegit dos fets que li han donat un plus d'emotivitat que el convertirà en un dels més recordats de la història. Primer per la solidaritat mostrada per totes les penyes d'Espanya amb l'afició il·licitana i segon per l'emotiu homenatge que es va brindar a la memòria de l'Edmundo Bazo, representant de les penyes del Barça a AFEPE.
L'expedició gironina sortia molt d'hora la matinada del divendres per trobar-nos amb els seguidors del Nàstic a les set del matí al Nou Estadi. Abans d'arribar a Tarragona, el fill de l'Edmundo ens anunciava la mort del seu pare després d'haver estat lluitant com un "jabato" contra el càncer, pels qui hem tingut el plaer de conèixer la seva amabilitat i cavallerositat va ser un pal molt dur.
Ja coneixeu l'amistat que ens uneix als seguidors del Nàstic, motiu pel qual vam decidir compartir autocar amb ells fins a Elx i la veritat és que aquesta sintonia va fer que el viatge se'ns fes molt curt.
Ja a Elx vam dinar les dues aficions plegades i a la nit ens vam afegir a les més de 500 persones que van assistir a l'acte inaugural del congrés en un marc incomparable envoltats de palmeres.
El dissabte al matí teníem l'acte central del congrés al Palau de Congressos de la ciutat, allà ens vam reunir amb el director de seguretat de la LFP, Alfredo Lorenzo, qui ens va anunciar les mesures que s'aniran instaurant per treure dels estadis als violents.
També es van entregar els premis al "Silbato de Oro" a Mateu Lahoz com a millor àrbitre de primera i a Medie Jiménez com de segona. Mateu Lahoz va destacar que són persones de carn i ós com tots nosaltres, certament, com que estava allotjat al mateix hotel que nosaltres vam tenir l'oportunitat de conèixer la seva humanitat juntament amb la seva família. Medie Jiménez ens explicava la seva especial il·lusió en rebre aquest premi ja que és un reconeixement de l'afició que és el millor que li pot passar a un àrbitre.
L'acte es va tancar amb un llarguíssim aplaudiment a l'Edmundo que va fer que el Palau s'inundés de llàgrimes d'emoció de tots els assistents.
Al dinar vam fer entrega d'un obsequi als amfitrions, una gran copa que van rebre amb crits de "campeones, campeones", una caixa de galetes Trías i una ampolla de ratafia, regals típics que el nostre vocal Josep, s'encarrega de proporcionar al més pur estil Revilla.
El diumenge va ser el torn de l'estadi Martínez Valero. Allà es va disputar un campionat de futbolí, el nostre equip va tenir l'honor de disputar el partit inaugural contra els del Zaragoza, els resultats no van acompanyar però vam ser uns molt dignes rivals en tots els partits.
Mentre uns feien una visita guiada per tot l'estadi, d'altres feien amistat per les terrasses que l'envoltaven. Així vam tenir el plaer de conèixer a l'Anabel Suárez, la primera entrenadora que va tenir l'Alfredo Ortuño quan era prebenjamí. Imagineu-vos el que va representar per l'Alfredo aquesta noia que quan va fitxar pel Girona, a Lorca li van concedir un premi i va triar a l'Anabel per a què fos l'encarregada d'entregar-li.
Després del dinar els amfitrions ens van fer entrega d'una Dama d'Elx, la delegació de Málaga ens va obsequiar amb una bufanda i la de la Ponferrafina, una ampolla de vi.
Molt cansats, però molt feliços vam tornar cap a casa, encara a Tarragona vam fer una copa de comiat amb els companys d'expedició, allà, entre abraçades ens desitjàvem molta sort per la próxima temporada.
Ens deixem moltes coses per explicar, aquests tres dies han donat per molt però podríem resumir-ho com el congrés de la solidaritat i l'emotivitat. El gran treball fet per l'AFEPE, la Federació de Penyes de l'Elx i els seus voluntaris i l'afecte mostrat per tota la ciutat d'Elx ha fet possible un congrés de primera.  

miércoles, 24 de junio de 2015

Somriures i llàgrimes (1)

Amics, acaba la temporada i com cada any ens toca repassar les alegries i les decepcions dels nostres amics.
Primer de tot felicitar als seguidors del Betis, Sporting i Las Palmas i molt especialment a les penyes amb qui tenim una especial amistat com són la Penya Bética Girona-Olot "Manquepierda", l'Sportinguista de Barcelona "Quini" i El Recibimiento de Las Palmas.
La cara trista l'hem compartida amb els seguidors del Valladolid i Zaragoza, però com deia en Fredi de la penya zaragozista Presentes x El Escudo: ens hem abraçat abans del partit i ens hem abraçat després del partit.
Això és el que ens queda amics, les nostres diferències queden al camp i ara ja pensem només a retrobar-nos ben aviat a primera amb els qui han pujat i a preparar les trobades amb els qui s'han quedat. 
A l'espera de l'assalt final a segona ja podem felicitar als seguidors de l'Oviedo i als amics del Nàstic, amb ells precisament compartirem autocar aquest cap de setmana fins a Elx per assistir al Congrés Nacional de penyes a on l'afició gironina estarà representada per una desena d'immortals.
Un aclariment, no anirem amb l'autocar de la imatge, amb aquest nou autocar de 80 places que ha estrenat Calella esperem desplaçar-nos, a part de Tarragona i Zaragoza, a Huesca i és que l'amistat que ens uneix als Fenómenos Oscenses no ens deixa ser imparcials en aquesta final.
Com tampoc en l'altra i per això des d'aquí els hi donem molts ànims als amics "Los Condenaos" del Cádiz.
Per acabar, dir-vos que no ens oblidem dels que han baixat, però per a aquests els hi dedicarem la setmana que ve el "somriures i llàgrimes (2)".
 

jueves, 18 de junio de 2015

Sou molt grans!

Amics, el cruel final del somni no pot desmerèixer la grandíssima temporada que ens han brindat els nostres jugadors, ara és el moment d'aixecar-nos i de, sobretot, agrair-los tot el que han fet per sentir-nos orgullosos del Girona F.C.. Esperem que aquesta empenta no s'aturi i que ben aviat puguem celebrar l'ascens que el destí ens ha tret aquest any.
Els jugadors que han jugat habitualment ho han fet de 10 però hem de tenir un especial record pels que no ho han fet, han assumit el seu rol a dins de l'equip i han fet que el vestidor sigui una autèntica llar posant per damunt els interessos del grup al seu propi. Gràcies a tots, sou molt grans!
Resumint el cap de setmana viscut per la penya us direm que el vam compartir des del dissabte a la nit amb la penya Presentes x el Escudo, precisament aquesta penya s'ha fet famosa perquè van apostar per un 1 a 4 a una casa d'apostes i van guanyar més de 2.300 euros.
El diumenge, després de dinar ens van sorprendre amb unes espectaculars banderes amb els escuts de les dues penyes i amb la frase "aficiones de primera", tot un detallàs dels nostres amics a qui els desitgem tota la sort del món.
Com també els desitgem als nostres amics canaris, és obvi que volíem viure aquesta final en primera persona però ens haurem de conformar a viure-la amb gran intensitat i compartir les alegries i les decepcions amb els amics d'aquestes dues grans aficions de primera.

sábado, 13 de junio de 2015

Visca l'alegria!

Amics, al futbol no hi ha grisos, passem del blanc al negre o del negre al blanc, o millor dit, al rosa en un plis plas, si diumenge passat érem els protagonistes d'un relat d'Stephen King, dijous érem d'un dels germans Grimm, demà tots els gironistes hem de ser una part important d'aquest conte tan maco que estem vivint perquè tingui el final feliç que els nostres jugadors mereixen.
Dijous tots els gironistes vam tornar a xalar de valent, els 135 seguidors que formaven l'expedició organitzada per les penyes i el club vam gaudir com mai en un estadi de primera.
Volem donar les gràcies a la Policia Nacional que van vetllar en tot moment per la nostra seguretat i fins i tot ens van facilitar la retirada de les entrades, quan vam arribar a l'estadi ens vam trobar una cua immensa a la taquilla d'incidències que és a on les havíem de recollir i gràcies a la seva intervenció ens vam saltar aquesta cua.
També agrair a en Vicente Casanova, president de la Federació de Penyes del Zaragoza i al mateix club el gest que van tenir amb el nostre president, en Pepe, de convidar-lo a la Llotja d'Honor, allà va poder saludar a jugadors històrics del club com en Jose Luis Violeta i Canario i va tenir de company de seient a l'actual entrenador del CAI Joaquin Ruiz Lorente.
Al 106 també va haver un gran ambient i amb el resultat final es va desbordar la bogeria blac-i-vermella.
Bogeria que esperem compartir aquesta nit amb els amics de Presentes x El Escudo i demà al dinar de germanor amb ells i la resta de penyes de la seva federació. Si voleu assistir al dinar de demà que farem a la una del migdia al 106 ens ho dieu, el preu del menú és de 10 euros, al pica-pica d'aquesta nit és de franc per a tots els que vingueu al dinar de demà.
Per acabar, volem fer una molt forta abraçada i donar molts ànims a en Marc Sellarés, el gran golejador viu el partit més important de la seva vida i com a crack que és estem segurs que aconseguirà una altra gran victòria.
 

lunes, 8 de junio de 2015

Estem vius, molt vius!

Amics, passem pàgina de seguida, ara toca aixecar-nos i lluitar al play-off, estem ben vius i per això dijous tots els que puguem hem d'acompanyar els nostres jugadors a la Romareda.
Sortirem el mateix dijous a les 13 hores de Montilivi i tornarem un cop acabi el partit. El preu del desplaçament és de 55 euros, com és habitual als nostres socis li farem un petit descompte de 5 eurets, per aquest descompte heu de venir a la nostra seu. Els no socis de la penya també poden apuntar-se a la nostra seu, a les seus de les penyes oficials i a les oficines de Montilivi fins dimecres a les set de la tarda.
El somni encara és possible, no t'ho perdis, estem vius, molt vius!

martes, 2 de junio de 2015

El tresor arriba diumenge

Amics, diumenge viurem el dia més important de la història del Girona F.C., el dia en què el somni de tots els gironistes es pot fer realitat, estem a un pas de fer el cim i tots plegats hem d'empènyer els nostres jugadors perquè la nostra bandera blanc-i-vermella onegi al cel de la primera divisió.
Serà un dia que tots podrem viure intensament des de molt d'hora, ja que el club ha preparat una FanZona a l'aparcament de terra que hi ha passada la pujada de Preferent  de l'estadi, hi haurà música, begudes i barbacoa a preus populars a partir de mig matí.
Aquest cop hem d'agrair a la directiva que hagi respectat al soci i no l'hagi fet anar a buscar una entrada per poder veure el partit, això ha fet que molta gent que no és abonada no podrà entrar a l'estadi, per això, a l'espera de confirmació de si l'Ajuntament posarà pantalla gegant a un indret de la ciutat, nosaltres us oferim la nostra seu per a presenciar el partit amb els familiars i amics immortals que no són abonats. Si no teniu entrada, veniu a la festa del 106 a partir de les 5 de la tarda!
I diumenge passat vam viure el preludi del gran acte. Uns quants immortals ens vam desplaçar fins a Mallorca, la petita expedició apuntada a Hacón Viajes era formada per tres immortals, un parell de ganxons, un parell de jandristes i el periodista Raul Muxach, un coctail explosiu que va fer possible un viatge sense parar de riure des del primer fins a l'últim minut.
Un cop arribats a l'illa vam fer turisme per la ciutat amb parades obligades per anar carregant el diposit de benzina, els brindis pel nostre Girona es barrejaven amb les salutacions dels illencs.
El nostre hotel estava situat davant mateix del dels nostres jugadors, així abans de dinar vam poder saludar a en Jota i a en Javi Galiano.
L'hotel no era gaire luxós però el servei i el dinar era excel·lent, La Juana és una cuinera de primera i en Juan i la Lina ens van tractar de meravella al menjador, quan vam acabar el dinar els hi vam donar les gràcies i ells molt contents es van fer una foto amb nosaltres.
Sortíem de l'hotel per anar a Son Moix quasi a la mateixa hora que l'equip, en Pablo Machín va accedir que en Toni, en representació de tots nosaltres pugés al seu autobús per a desitjar-los molta sort i fer una foto. la veritat és que la tensió del partit es notava en la cara dels jugadors per això té molt més mèrit el gest d'en Pablo.
A l'Estadi vam saludar al gruix de l'expedició gironina, cap a un centenar, també abans d'entrar vam poder compartir una estona amb els nostres amics mallorquins en Tolo i en Joan que ens havien visitat a la primera volta.
Després de presenciar l'intens partit a on el gol d'en Fran ens ha obert la porta de l'ascens, vam tornar cap a l'hotel, allà vam rebre els jugadors com uns autèntics herois.
Abans d'anar a dormir vam sopar unes tapes a un bar a on ens vam trobar amb la colla de castellers d'Esplugues "Els Cargolins", ells també es van afegir als nostres crits de "Girona és de primera" i el carrer es va convertir en una autèntica festa.
Festa com la que es va viure a la nostra seu, els decibels dels crits d'ànims als nostres jugadors seran recordats per tot el barri durant molt de temps, més de cent persones vam xalar de valent.
Les càmeres de Tv3 i Deportes Cuatro van ser testimonis de la disbauxa viscuda mentre que les ampolles de cava de la penya calmaven les goles resseques dels gironistes que no van deixar d'animar ni un segon.