divendres, 13 de novembre del 2015

Acord de col·laboració amb Sidorme Girona

Amics, com que l'últim és el primer, avui encetem aquest article amb l'anunci de que hem arribat a un acord amb l'Hotel Sidorme per a poder oferir als penyistes que ens visiten uns preus  molt especials. Ahir a la tarda ens vam reunir amb la Egle Irtmonaite, executiva de vendes de l'hotel i vam arribar al següent acord: tots els penyistes que demanin reserva quan el seu equip jugui a Girona tindran un 10% de descompte sobre el preu que figuri al web de l'hotel, a més, s'oferirà una tarifa especial de grups si reserven més de 6 habitacions.
És molt important per a nosaltres facilitar els desplaçaments als qui ens visiten perquè d'aquesta manera contribuïm que la nostra ciutat sigui reconeguda i estimada arreu de l'estat i a més, quan fem algun desplaçament trobem el mateix ajut i facilitats dels seguidors locals.
I ara sí, comentem cronològicament la setmana immortal. Divendres passat en Raimundo Abarca ens va visitar per a donar-nos una gran sorpresa, en Raimundo és un artista i ens ha regalat l'escut de la penya fet en pirogravat, una autèntica obra d'art.
Diumenge, després del partit, el nostre amic Josep Garolera ens va portar de la Fira de la Ratafia del seu poble, Santa Coloma de Farners, una coca i una ampolla d'aquest licor tan bo, tot i la derrota, el bon humor no va faltar al 106 i és que les penes, amb coca i ratafia, són menys penes.
Dimecres, uns quants immortals vam seguir la semifinal de la Copa Catalunya al 106, una llàstima no poder repetir l'experiència de l'any passat quan ens ho vam passar tan bé a la final al camp de l'Europa, qui més qui menys, amb tots els respectes per al Sabadell, tenia la il·lusió de tornar a repetir-ho a Rubí.
Per acabar, volem tenir un record molt especial per a en Joaquin Nieto, antic president de la penya Gironina que ens ha deixat aquesta setmana, encara molts recordem el dia que es va casar el 22-6-92 quan el Girona jugava la promoció d'ascens a segona a Montilivi i abans de sortir de viatge de noces es va apropar fins a l'estadi amb la seva flamant esposa, recordem la seva humilitat, fixeu-vos, era veí del Bon Ibèric, antiga seu de la penya i moltes vegades s'apropava i xerrava amb nosaltres de les seves aventures a la penya Gironina i explicava amb orgull que ells havien sigut els nostres antecessors, quan tractes amb una persona habitualment no li dónes importància al moment i ara ens penedim de no haver-nos fet cap foto amb ell en les moltíssimes ocasions que ens hem vist. Descansi en Pau.